Paraules d'influència catalana als Contes de Canterbury

Si donem una ullada als Contes de Caterbury ("The Canterbury Tales"), d'en Geoffrey Chaucer, obra inacabada que es va editar per primera vegada el 1478, veurem que la influència del català-occità en la primerenca llengua anglesa és prou evident. 

[Imatge superior: suposat retrat d'en Chaucer, vestit de pelegrí, al manuscrit Ellesmere].

L'autor, com a membre de la cort anglesa, va participar en nombroses campanyes als regnes d'Occitània i de la Península Ibèrica, segurament devia venir a Catalunya, així com als regnes de la Península Itàlica, on va acudir diverses vegades en missions diplomàtiques. Posteriorment es creu que també va viatjar per la Gàl·lia, la Península Ibèrica i Flandes, possiblement com a missatger i potser, fins i tot, que va fer una peregrinació pel Camí de Sant Jaume fins a Galícia.

He analitzat el text del clàssic medieval, recollit a l'edició del 1869 d'en Thomas Tyrwhitt, i he trobat el següent:

Al pròleg:

· "Whan" o "Whanne" per dir "quan". Es prou evident que l'anglesa és una transcripció literal de la catalana. La manera anglesa de transcriure el so de "quan" és utlitzant la W. Posteriorment  l'adulteraran per diferenciar-la de la catalana amb l'actual terme "When".

· "Licour" per dir "licor". La paraula catalana escrita a la francesa. Posteriorment  l'adulteraran per diferenciar-la de la catalana amb l'actual terme "liquor", com si relacionés amb "liquorize", que és una altra paraula amb un significat ben diferent.

· "Flour" per dir "flor". La paraula catalana escrita a la francesa. Posteriorment  l'adulteraran per diferenciar-la de la catalana amb l'actual terme "flower", com si relacionés amb "flow", que és una altra arrel completanet diferent.

· "Palmeres" per dir la catalana "palmers", en referència als peregrins que venien de Terra Santa amb una palma. Es el clàssic nom d'ofici català, palmer, que ha passat a la llengua anglesa, com tants altres. Ha esdevingut el cognom "Palmer".

·